GERARD

Avui ens hem llevat a les 7:30 a l’hotel i hem anat a esmorzar i hem anat al cotxe amb el josef de camí cap a l’hotel lake Navaisha sopa resort.

Hem estat 2 hores de camí i més o menys quan portàvem 1 hora hem parat a veure el Grand Rift Valley i jo i la jana ens hem comprat la jana una girafa de fusta més o menys media 5cm i jo un rinoceront 🦏 també de fusta que deu medir uns 10cm de llarg i d’alt uns 5cm.

Quan hem arribat a l’hotel hem anat a la nostra habitació i el papa i la mama tenen la 75 i jo i la jana la 76 que si ho mires al revés es 6️⃣7️⃣ ens hem instalat i hem anat al menjador de buffet lliure a menjar.

Hem menjat fins a rebentar i hem anat a la habitació a descansar i jo i la jana hem mirat la tablet.

El papa i la mama ens han vingut a buscar a la habitació i el Josef ens a portat fins a unt port per anar a una illa 🏝️ a veure animals hem vist girafes, un hipopòtam, nyus, impalas, estruços i molt més.

Quan hem tornat amb la barca ens ha portat a veure molts animals i hem vist com més de 20 hipopòtams i molts ocells 🐦 i hem anat al port a tornar cap el cotxe que el Josef es pensava que ens quedaríem a dormir perque hem sigut els últims en arribar amb més de 30 minuts de diferència i hem anat cap a l’hotel i ara estem a l’hotel esperant que es faci l’hora de sopar i ara son les 19:43.

JANA

Avui ens hem despertat hem anat a esmorzar i hem  anat amb el josef. De cami ens hem trobat molts animals com per exemple : cabres , ovelles, vaques, i fins i tot camells. Ens hem parat al gran Rift Valley i ens hem trobat a un senyor molt amable.alla ens hem comprat una girafa i un rinoceront.

Quan hem arribat ens hem sorpres moltissim!!!🤩🤣ha sigut molt millor del que em pensava! Quan hem entrat a l’hotel ens han donat unes xocolatines que ficaven lletres, i jo i el Gerard ens hem agafat la primera lletra del nostre nom i abans de mengarnos-la el papa ens ha fet una foto als 2 amb les lletres.

Després quan hem mirat tot hem trobat molts animals com per exemple: molts conills 2 tortugues, girafes  i molts animals més!!!😍💖
Després de mirar-ho tot, hem  anat amb el Josef
I hem anat a una illa amb barca era molt gran!!! 🏞️ I hem agut d’anar caminant!!! 🥵🥵😡🚶🏻‍♂️Després hem tornat amb barca i el senyor de la barca s’ha parat en llocs on hi havien animals per fer-li fotos.hem vist hipopòtams!!!!!!!!!!!hem sortit molt cansats i ara soparem .

SERGI

Em fa molta gràcia que els nens escriguin el diari de manera totalment independent i sense que nosaltres hi posem cullerada. És sorprenent les coses a les que ells els hi donen importància o que creuen que han de destacar. La vida des del punt de vista d’un nen (tot i que ja no són pas petits) és sorprenentment meravellosa 😍

Ahir al final no vaig escriure res, així que aprofitaré avui per explicar una mica els dos dies des del punt de vista d’un adult (i que, tot i que fa temps que no viatjava tant lluny, té experiència en voltar pel món).

El primer que puc destacar és l’extrema seguretat que es respira a tot el país. A tall d’exemple, per entrar al nostre hotel de Nairobi hi havia un control de seguretat com els dels aeroports. Kenia té fama de ser un dels països més segurs d’Àfrica, però evidentment és perquè hi posen molt de la seva part.

El segon que he de dir és que ens trobem en un país molt evidentment del tercer món, però amb uns contrastos brutals. El downtown de Nairobi (que és de fet molt a prop del nostre hotel) té grans gratacels, i hem vist centres comercials moderns que perfectament podrien estar a Catalunya (amb algunes marques internacionals). Però les carreteres són un desastre, els cotxes estan majoritàriament atrotinats (i no parlem dels autobusos), a la que t’allunyes 10 minuts del centre tot són barraques i mercats on les botigues estan fetes de planxes metàl·liques, … M’ha recordat molt fortament a la India, amb aquest ambient d’economia de subsistència però on la occidentalització intenta colonitzar el país. En aquest sentit també he de dir que en només dos dies és completament evident que Kenia és l’Àfrica que tots tenim al cap, amb una natura meravellosa i una fauna que et fa obrir els ulls com dues taronges, i estic segur que el país està fent esforços per conservar el seu patrimoni natural, però em temo que la major part de la població està molt més preocupada per saber si aquest mes podrà pagar l’escola dels fills o els hi podrà posar un plat a taula que no pas per si la població de girafes o elefants està baixant a causa de la fragmentació del seu hàbitat. Això fa que es vegi força clar que els parcs estan molt vigilats (i que en cap cas són un zoo, sinó reserves naturals, algunes gegants) però que a la resta del territori l’activitat humana es desenvolupa sense una especial cura pel medi ambient. He d’advertir que aquesta és la meva sensació en dos dies i uns 150 km de trajecte en cotxe, però em sembla molt evident.

En tercer lloc, he de dir que aquest viatge té 0 a veure amb els que havíem fet anteriorment, de backpacker. Quan vaig preparar el viatge vaig demanar pressupost a vàries agències keniates, amb el nivell intermig (ni economy ni luxury). No em puc imaginar què entenen aquí com a luxury, però els dos hotels en els que hem estat (especialment el segon) entren directament al pòdium de millors hotels en els que hem estat mai. Evidentment això té un preu (molt elevat, el Sergi de fa uns quants anys estaria esmolant un ganivet per tallar-se les venes) però el luxe (benentès) val el que hem pagat. A banda dels hotels, la comoditat i tranquil·litat de tenir un conductor/guia privat fa que puguis relaxar-te i no haver d’esprémer el cervell per anar organitzant o negociant constantment. Aquest està sent, sense cap mena de dubte, el viatge més luxós que hem fet mai.

Dit això, anem al gra.

Les dues activitats d’ahir (l’orfanat d’elefants i el Giraffe Center) ens van agradar moltíssim. Són visites curtes (1 hora més o menys) però estan ben muntats i estàs molt molt a prop dels animals que tothom ve a buscar a Kenia. A l’orfanat s’esmeren molt en explicar la seva activitat: és una ONG de protecció de la fauna que va molt més enllà de simplement rescatar animals per ensenyar-los als turistes. Financen equips de seguretat que persegueixen furtius, tots els animals rescatats acaben reintroduits a la natura (i expliquen amb molt detall quines són les estratègies que utilitzen, com per exemple que cada animal canvia diàriament de cuidador per evitar que creïn un vincle -i en canvi, sí que fomenten vincles entre animals de diferents espècies, com un elefant i una zebra), etc. Em va semblar molt interessant i educatiu (tot i que els nens bàsicament no van entendre res perquè l’accent encara ens costava una mica de pillar i (lògicament) estaven molt més pendents dels elefants que del tio que parava sense aturador.

El Giraffe center és una mica més atracció turística i educativa per nens, però per la Jana va ser un moment inoblidable. Veient la seva cara se’m va oblidar la factura del viatge 😅.

Vam passar la tarda a l’hotel, que és fabulós (una mansió de començaments del segle XX amb uns jardins exhuberants i amb una decoració colonial cuidada al milímetre, cada detall ens ha fet fer un oh). Per sorpresa de ningú la Jana no va gairebé tastar el seu sopar (pizza margarita na menos) perquè tenia tomàquet o tenia herbes o tenia alguna cosa que (com pot ser que no ho entenguem!) fa que aquella cosa que té forma de pizza sigui una estafa i que (Jana dixit) hem de denunciar al cuiner perquè ens ha mentit amb la carta. Mpffffff

Els altres vam menjar meravellosament i després ens vam anar a dormir (equip masculí i equip femení).

I entrem ja en el segon dia (avui). Després d’un viatge de 2 hores hem arribat a l’hotel de Navaisha. No sé com descriure aquest lloc, simplement diré que és un paradís inimaginable i que no hi ha paraules que puguin explicar el que sents quan poses els peus aquí per primera vegada. Hi ha girafes, zebres, antílops i cavalls campant per tot arreu. I tot arreu vol dir que les habitacions són en una espècie de bungalows (i que em perdoni l’arquitecte perquè dir bungalou a això és un insult, però no se m’acut una paraula millor) que estan ubicats en un semicercle mirant el llac, rodejats de parc a banda i banda. I vas caminant des de la recepció cap al teu allotjament i et vas creuant amb girafes que estan fent la seva, o famílies de girafes, o antílops que descansen. La sensació d’estar “de trajecte” cap al restaurant i ensopegar de sobte amb un animal majestuós de 5 metres que ve cap a tu amb aquella elegància és indescriptible. Fins avui sempre havia tingut a les Maldives com el lloc top on poder passar unes vacances, però aquest hotel ho supera. És simplement màgic.

(I aquí obro parèntesi amb el que he començat: com viuen els nens el mateix que nosaltres. El Gerard no n’ha fet esment al seu diari, i la Jana, quan ha enumerat els animals del recinte, ha començat per uns conills i unes tortugues que viuen al costat de la recepció 😅. Tanco parèntesi i que cadascú tregui les seves conclusions 😅).

A la tarda hem fet una excursió amb barca fins a Crescent Island, que és una illa on van rodar Memorias de África i Tomb Raider. No hi ha depredadors, així que el safari es fa a peu. Hem agafat un guia que ens ha explicat un munt de coses dels animals (per exemple, que les zebres són negres i que el blanc i negre és el pèl). Ens ha agradat molt, però és cert que venint de l’hotel (on ja hem estat unes hores caminant entre pràcticament els mateixos animals) l’efecte no ha estat tan gran com segur que és si estàs allotjat en qualsevol altre lloc. Hem tingut una mica de guerra amb els nens (tots dos volien la càmera bona i hi ha hagut moments que ens hagués agradat que hi haguessin lleons per donar-los nen per berenar 😏, però hem de reconèixer que si per nosaltres això són emocions per ells ho són el quàdruple, i a sobre tot el dia en anglès (i swahili, que ja estem aprenent alguna paraula) els deixa baldats. En tot cas, hem vist molta fauna, moltes aus i ha estat una excursió molt i molt recomanable.

I això és tot per avui!