Aquest seria el resum: tenir nens és fàcil 🙂

La cosa va millorant molt: el Gerard està molt més content (ja només crida a la mama 100 vegades al dia), la Jana només menja i dorm (és molt tranquil·la, i de moment dorm molt bé al cuco: la posem i s’hi queda ben contenta), la Beth es troba súper bé (avui he arribat al migdia i m’he trobat que havia fregat tota la casa, es veu que s’avorria) i jo… jo estic estupendo, com sempre 😉 He tingut temps fins i tot d’anar a la feina i solucionar alguns problemes urgents (val, ja sé que això no és ben bé el que un s’imagina com a baixa paternal, però forma part de les meravelles de ser empresari).

Els nostres dies es divideixen en 2: els matins són com mirar “Els ponts de Madison”, i les tardes, com una pel·lícula del Silvester Stallone 😉

La Jana té un ritme pausat, com els “perezosos”: es mou poc a poc i transmet pau i tranquil·litat. A partir de les 15h la cosa canvia radicalment: el Gerard és tot energia, com un Dragon Khan continu. És un cul inquiet, no para ni un segon (només per omplir el dipòsit de combustible, la qual cosa fa cada dos per tres i amb alegria). Pilota, cotxe, parc, córrer… Tot el que signifiqui cremar calories el torna boig 😉

De moment, a la tarda ens dividim: les nenes es queden a casa (fa fred i plou) i els nens marxem a passejar, al parc, a comprar o a la biblioteca. El Gerard ja comença a tenir clar que la Jana no ha vingut a substituir-lo sinó a complementar-lo, i l’arribada de la Jana ha tingut una conseqüència colateral molt positiva per ell: el seu pare es passa tota la tarda jugant amb ell, enlloc de fer allò tan avorrit (i prescindible) que als adults els agrada tant: treballar 😉

Ja estem començant amb la rutina del bany familiar (això també li va molt bé, perquè sempre l’hem fet tots tres junts). Ell sempre agafa el seu pijama i el bolquer i els porta al lavabo: avui els ja agafat i també ens ha portat un de petit (“Jana” amb un somriure). Cada dia ens enamora més. I a l’hora de dormir està baldat, així que s’adorm en un tres i no res.

Aquesta nit, a les 0:30, la Jana ha fet caca, i l’hem hagut de canviar. Per no fer-la passar fred, ho hem fet a l’habitació; la Jana plorava i hem encès el llum. El Gerard ha aixecat el cap, ha vist el percal, ha ficat un braç davant de la cara i s’ha donat mitja volta (deu haver pensat “a veure si em faran aixecar ara per canviar la nena”). Només s’ha despertat una vegada en tota la nit, jo crec que ha decidit tancar les orelles, i que si la nena no vol dormir, és el seu problema 😉

(O potser és que té molta càrrega genètica del seu pare)

En resum: tenir nens és tan fàcil que ja estem pensant en fabricar-ne un tercer, per desempatar quan uns vulguin anar a veure “Frozen” i els altres, “Transformers” 😉