El Gerard avui fa 21 mesos!

El Gerard ens alucina cada dia amb la quantitat de canvis i l’evolució que està fent. Ja sembla tot un nen gran! I ara, amb l’arribada de la seva germaneta, encara més!!
Es nota en tot. En la forma de parlar. Ja no només és que es comuniqui moltíssim i vagi posant dia rera dia paraules noves a la seva boca. Sinó és que a més les que ja feia servir les va evolucionant i perfeccionant. Fins ara deia ‘lli’ quan volia dir ‘llet’. Doncs ara ja diu ‘lle’, mica en mica ?

També en la forma de jugar. Tot i que segueix sent un nen súper mogut, ara també juga a altres jocs nous, com són: les construccions, fer puzzles i pintar. Coses que abans no l’interessaven gens. Davant d’aquest interès nou, hem posat una tauleta amb unes cadires al menjador i ara s’hi asseu cada dia una estona per jugar, pintar i fins i tot berenar. Això, que gran s’està fent!!

També es nota amb la seva manera d’entendre el món. No només ens sorprèn per la forma en que està acceptant i assimilant l’arribada de la Jana. Sinó en moltes altres coses que demostren el seu interès i la seva comprensió.

Avui per exemple, estava súper emocionat amb la idea d’anar a l’Espurna perquè farien de cuiners. I és una cosa que no ha fet mai! Però li havien explicat. Havien preparat un barret de cuiner a classe i sabia que avui li posarien. Que li posarien també un delantal i farien una pizza de verdures i després se la menjarien ?

Doncs avui ja no volia que jo anés a l’Espurna, el que volia era anar-hi ell! Quan marxaven m’ha dit adéu súper alegre i m’ha fet un petó i igual de content s’ha quedat allà ? Diu la Sandra (la seva professora) que s’ho ha passat genial (no ho dubtavem) i que ha volgut provar i ha provat, totes les verdures crues ?

I després, per rematar el dia del seu 21è mesaniversari, han anat amb son pare de compres i han descobert un parc ple de coses divertides!! Així sí que és guai anar de compres! ?

6 pensaments sobre “El Gerard avui fa 21 mesos!

    1. Ah, es poden fer comentaris!! Es genial com ens fan particips a tota la familia de les aventures de ser papes, i que queda lluny quant jo les tenia petites… La Beth era dolça com la mel i la Laura un encant de xerraire i mogudeta…que maco es veure creixer els nostres fills i néts

Respon a Rosa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *