Ahir a la nit el Gerard va agafar febre, va ser de cop i volta. Ens vam trobar que estava molt aixafat al sofà, això no és gens normal en ell, es van anar posant calent i apa, febre. Havia estat tot el dia bé. Però això volia dir que l’endemà no podia anar a l’Espurna. I justament l’endemà venien de Madrid a fer una reunió i el pensàvem deixar fins les 5 de la tarda. Jo sabia que en algun moment hauria d’estar amb els dos jo sola, evidentment, però tan aviat? La Jana només té 18 dies ?

Així que vaig pensar qui teníem que no treballés i que em pogués fer companyia i donar-me un cop de mà en cas necessari…tots els avis treballen…Però per sort tenim la besàvia Conxita, que ella té molta energia!! ? Quan la vaig trucar justament em va explicar que no estava molt fina ? Però quan li vaig dir que volia, no va dubtar ni un segon: ‘clar que sí, veniu! Us espero demà!’ ?

El Sergi va mirar de marxar el més tard possible, just per arribar a la reunió així que fins les 11 vam estar amb ell, millor perquè jo pensava que el Gerard estaria recuperat pel matí i no. Tampoc no havia passat bona nit, pobret ? així que vam poder allargar l’hora de llevar-nos al matí i em va ajudar a carregar els nens i tots els trastos al cotxe. Com es poden portar tantes coses només per anar a passar un dia fora?? ?

Doncs bé, quan vam arribar a casa la iaia ja ens esperava. Ja tenia fins i tot el dinar a punto: macarrons! Quant de temps sense menjar macarrons de la iaia! ??

El Gerard va estar tot el matí bé i cap a les 13h vam decidir dinar tots plegats (la besàvia dina aviat normalment i el Gerard també i jo sempre tinc gana, així que cap problema ?). El que no m’esperava és que no volgués ni provar els macarrons, quina pena! Només volia pa! Doncs apa, pa i ja dinarà després de la migdiada que això és que té molta son…Perquè li vam mirar i febre no tenia.
El vaig posar a dormir al llit de la Montse, perquè la meva iaia deia que estava arrambat a la paret i pensàvem que seria millor…Ens vam equivocar, ara ja ho sabem. Realment al Gerard li estava pujant la febre i va tenir una migdiada i tranquila i interrompuda vàries vegades. No s’adormia del tot i demanava aigua a tota hora. Així que jo, la besàvia i la Jana i jo vam anar fent viatges amunt i avall. Perquè la Jana no demana mai, però just li va donar per estar intranquila i demanar…és el que en diuen la Llei de Murphy ? si haguéssim estat al llit gran ens haguéssim estirat els 3 junts i apa, però en aquest llit no hi cabiem. La iaia em va proposar que ens traslladessim però em sabia greu moure al Gerard que prou interrupcions estava tenint. Amb aquestes al Gerard ja li estava pujant la febre, així que li vaig donar paracetamol… això sí que li va anar bé…tot i que despert, va aconsseguir descansar una mica més.

Després va arribar la Montse, el Gerard es va recuperar i va dinar amb ella els macarrons. Aleshores ja va recuperar l’energia i volia sortir a passeig, així que vam anar al parc i després a berenar i després a comprar una pilota gran i ja està ja tornava a ser el nen de sempre ben feliç. I també la nena de sempre, que es va passar tota la tarda dormint tranquilament al cotxet i no es va despertar ni quan li vaig posar la teta al davant per intentar que estigués menjada i satisfeta per agafar el cotxe. Doncs rés a seguir dormint. Un cop al cotxe, el Gerard es va adormir i la Jana és va despertar, clar ? per sort, només és queixava als semàfors i quan vam entrar a l’autovia va deixar de fer-ho, fins arribar a Pallejà, sort que ja havíem quedat amb el Sergi i m’esperava al parking a punt per descarregar les criatures ?