Per una d’aquelles coses curioses que té la gent, en italià “hola” i “adéu” són la mateixa paraula (ciao). Suposo que això és molt pràctic quan et creues amb algú pel carrer que coneixes però amb el que no vols aturar-te a xerrar: amb una sola paraula ja estàs començant i acabant la conversa.

Això vé pel títol de l’entrada: diem adéu a Nàpols (amb un enorme bon gust de boca) i hola a la península sorrentina. Aquesta és una zona molt turística a 50km de Nàpols, i en temporada alta els preus de l’allotjament són… alts. Molt alts, de fet. Per fer-nos una idea, per 100€ la nit pots tenir una habitació sense aire condicionat (un hotel mitjanament bé amb piscina se’n va als 250€).

Jo tinc moltíssimes qualitats, però ser esplèndid a l’hora de gastar no és una d’elles, així que vam estar mirant i remirant i al final vam trobar uns apartaments a Sant’Agnello, que és el poble del costat de Sorrento, que és qui dóna nom a aquesta zona. Els apartaments no són precisament econòmics, però són xulíssims, tenen piscina i són accessibles amb transport públic.

En el nostre pla inicial havíem de llogar un cotxe per moure’ns. En descobrir a última hora que no podíem fer-ho perquè la nostra VISA de dèbit no l’accepten a Itàlia ni per llogar una carretilla al Leroy Merlin, vam decidir apujar el nostre pressupost de l’allotjament (el que ens estalviem de cotxe ens ho gastem en millors allotjaments que estiguin més ben comunicats amb tren i/o bus).

Total, que hem deixat Nàpols a mig matí i hem agafat un tren de rodalies que en 1h ens ha deixat a l’estació de Sant’Agnello. La Lucia (la propietària de l’apartament) ens ha vingut a buscar amb el seu cotxe per estalviar-nos els 10 minuts de camí carregats amb les bosses a 30 graus (la qual cosa hem agraït moltíssim). Quan hem arribat, el Gerard només tenia una idea al cap: piscina, piscina!

Així que hem deixat les bosses i xof! Una bona remullada abans de dinar. Després, les nenes a fer la migdiada i el Gerard i jo una altra vegada a passar-nos per aigua. Ostres, això d’estar de vacances és un estrès, tu!

Quan s’han llevat les mosses hem baixat al centre del poble a comprar. La Lucia ens ha dit que ens vindria a buscar amb el cotxe quan sortíssim del súper, així que hem fet la gran compra (jo crec que la dona s’ha espantat quan ha vist el carro, deu pensar que tenim més catalanets amagats dins de les bosses; només en tenim dos, però mengen com un regiment!).

Hem sopat al jardí (on s’estava de conya) una selecció de formatges italians que hem comprat al súper: a banda de cafè, els italians també saben fer formatges (i pasta, i pizza, i gelats, i… són els putus amos de la gastronomia!).

I a descansar, que demà toca… fer el gandul! (Ens ho hem guanyat, eh!)