Fa potser un mes li van donar una bici al Gerard de pedals! Ja feia molt de temps que la demanava i realment la seva se li estava fent petita. Vam estar pensant si posar-li les rodetes o no, però el que vam veure és que no tenia un problema d’equilibri, sinó de força. S’ha de fer molta força per pedalar, així que de moment li vam deixar. Aquesta bici té una cosa que està molt bé i és que les rodetes es poden montar i desmontar sense eines, només amb les mans. I amb lo que li agrada tot això al Gerard, el primer dia ja va estar treient i posant les rodetes sense parar.

Així que tampoc ens va sorprendre gaire quan després d’uns quants dies d’anar-hi va voler treure les rodetes de nou. Al dia següent, el Sergi l’aguantava de nou mentre ell pedalava i de cop el va deixar anar una mica. Ell de seguida va dir:

No em deixis, papa

Però al veure que hi podia anar, tal i com el va tornar a agafar li va dir

No m’agafis, papa

Doncs tal i com totes les coses que ha après, va fer un clec i ja en sabia.

Aquest vídeo és el segon cop que el deixava anar (perquè el primer em va agafar per sorpresa ?)

I aquest vídeo és només 10 minuts de rellotge després, que ja anava sol del tot:

I només té 3 anys! Nosaltres no recordem quan vam deixar les rodetes, però la Xènia ens deia que ella va aprendre a anar sense rodetes amb 6 anys. Però és que la bici és la màxima afició del Gerard i és que al cap d’una hora, quan ja havia decidit que ho tenia controlat, ja volia fer equilibris passant per l’esglaó d’una escala! ??