El Guardiola deia que si els catalans ens llevem d’hora d’hora, serem imparables. Doncs crec que a nosaltres ens aturaran ben fàcilment ?

Després dels 13000km de viatge d’ahir, avui hem fet cura de son; hem dormit 12 hores (els nens 13, perquè hem trigat una hora en aconseguir despertar-los ☺️

Una vegada aixecats, hem anat a comprar esmorzar a un 7 eleven (no esmorzarem a l’hotel, que un és garrepa i li ha costat molt de temps criar la fama com per espatllar-lo de bones a primeres). Galetes, iogurts i aigua per tothom per 130 bahts (4€). Un esmorzar de conya a l’hotel ens hagués costat 150 bahts per persona! Hem aconseguit estalviar 10€! D-E-U E-U-R-O-S. Una pasta, eh! Clar que no hem pres cafè i ens ha costat un 20 minuts de caminar trobar un parc on poder menjar tranquils, però això són minúcies comparat amb el gran estalvi aconseguit…

De fet hem trobat un parc molt xulo al costat del riu (el Chao Praya, que creua Bangkok i que és navegable). Hem estat entretinguts una estona mirant els esquirols saltant pels arbres i els vaixells corrent riu avall (de peixos no n’hem vist perquè crec que difícilment viuran dins del riu, no sembla un ecosistema gaire saludable). Abans d’això, però, ja hem tingut la nostra primera experiència del viatge amb un buscavides que ens ha vist mirant el mapa i ja ens volia enredar per fer una visita turística (tot estava tancat per holidays o era astronòmicament car tret de la súper mega excursió a la que ens podia portar pel mòdic preu de 2500 bahts). Quan ha vist que no tenia res a fer s’ha emprenyat i ens ha tirat el paper on ens estava fent indicacions de molt mala manera (hi ha alguns trets comuns en la gent que fa “scam”, i precisament aquests -dir que tot està tancat i enfurismar-se quan veuen que ho tenen perdut- en són dos). És una pena, perquè realment no n’hi ha gaire, però acabes acostumant-te a desconfiar de tothom que se t’acosta i al final acaben pagant justos per pecadors.

Després d’esmorzar hem anat a canviar moneda i tot seguit hem agafat un vaixell per anar a fer algunes visites culturals. Qui diu que amb dos nens petits no es pot fer turisme d’adults? És perfectament factible, només cal canviar una mica el xip i buscar la part divertida de la visita per convertir-la en un joc enlloc d’un tostón. Hem visitat el Wat Arun, un temple budista dels més importants de Tailàndia. Ens ha encantat, l’edifici en sí és espectacular, ple d’estàtues amb les que hem estat jugant una estona. Després hem entrat en un altre edifici del temple, on hi havia una estàtua gegant de Buda i on un monjo ens ha “batejat” i ens ha lligat una polsera per donar-nos bona sort. Als nens els hi ha agradat molt la visita, hem aprofitat fins i tot per explicar-li una mica d’història al Gerard (com que és tan tafaner, és fàcil, perquè sempre li interessa saber el per què de totes les coses rares, i evidentment a Tailàndia és molt fàcil trobar-ne).

A tot això ja se’ns han fet les 16:30 i encara sense dinar (cal dir que hem esmorzat a les 12:30, així que no estàvem precisament en dejú). Hem dinat en un xiringuito molt xulo que està dins mateix del recinte; evidentment és per guiris, però estava molt bé de preu (hem dinat pollastre amb patates i beguda per tots per 400 bahts, uns 13€ en total (no per persona!). Sobren les comparacions, però només cal imaginar-se el que li costa a un turista dinar al carrer del costat de la Sagrada Família, i per què no deuen haver gaires tailandesos que ens visitin.

Just quan estàvem acabant de dinar ha començat a ploure. És el que té venir a Tailandia en època de monzons! Però vaja, que ha plogut una mitja hora fort i ha passat a un plugim manso, així que hem aprofitat la pluja per fer un cafè (i el Gerard per ficar-se ben xop jugant amb l’aigua). Quan ens ha semblat raonable sortir de l’aixopluc ens hem posat en marxa per visitar el Wat Pho, un altre dels temples imprescindibles de la capital tailandesa. Hem hagut de creuar el riu amb un bot (4 bahts per persona, uns 0.12€). Però hem arribat al temple a les 18:01, i tancaven a les 18h. Mala sort! Això ens passa per no fer-li cas al Guardiola…

Després del pla frustrat hem tornat a agafar el vaixellet per creuar el riu (malaguanyats 12 cèntims, em sembla que avui no podré dormir de la ràbia) i d’aquí novament el vaixell gran (li diem “gran” però és com dir que la Jana és gran, evidentment és més que un nadó, però gran gran, el que es diu gran, no ho és). Doncs el vaixell el mateix, de fet anàvem una mica anxovats, perquè (novament toca parlar del Sergi i la seva proverbial preocupació per no malgastar el seu patrimoni monetari) no hem agafat pas el barco turístic súper molón, sinó la xalupa arreglada amb cinta americana que utilitzen els tailandesos i que costa 4 vegades menys. Nota al peu: és una exageració, el vaixell no és un catamarà d’última generació però sembla que compleix les mínimes mesures de seguretat (si més no, no hem vist cap via d’aigua, i hi havia un salvavides -que no hem hagut d’utilitzar- sota de cada seient).

Aquí cal parlar novament de que viatjar amb nens, sota cert punt de vista, pot arribar a ser tan fàcil com fer-ho com a parella (si més no, aquí). Tothom els diu coses als nens (de seguida, amb un somriure, els fan xocar la mà o els saluden en anglès). I no es veu cap malícia ni dobles intencions, els agraden els nens. No paguen ni als transports ni a les atraccions turístiques. I moltes vegades ens donen preferència de pas o ens cedeixen els seients. En general els tailandesos (ja ho sabíem de l’altra vegada que vam venir) són gent molt simpàtica i hospitalària.

Hem arribat a l’hotel que ja era fosc. De fet, hem atracat (a l’embarcador, eh, que un té dos fills i cap ganes d’acabar com els de La casa de papel) a les 19:15 i l’últim vaixell passa a les 19:30, es nota que ens segueix agradant apurar i jugar amb el risc ?

Un altre avantatge de venir a Tailàndia (i encara més en temporada baixa): a les 20h hi ha una temperatura de 30 graus, ideal per banyar-se a la piscina de l’hotel que tens gairebé per tu (de fet avui l’hem compartida amb una altra parella). És fantàstic fer un bany de nit (i molt refrescant).

Com acostuma a passar, treure el Gerard de l’aigua ha estat infinitament més difícil que ficar-lo. Quan ho hem aconseguit eren gairebé les 21h, hem carregat la canalla al cotxet (sí, això també ens fa destacar una mica, uns occidentals carregant nens al cotxet igual que fan ells a les motos, ben apretadets) i ens hem dirigit cap a la zona de marxa (som molt a prop de Khao San Road, que és el carrer motxilero més famós del món, però el nostre hotel està a tres o quatre carrers per evitar el follón a la nit, que es veu que amb la música dels pubs és impossible descansar).

Tot i que són 10 minuts, no hi hem arribat, perquè els dos se’ns han clapat al cotxet de camí. Ens hem sentit molt mals pares… De fet, al Gerard l’hem salvat perquè li hem proposat mirar un vídeo al mòbil (avui no ha demanat dibuixos en tot el dia, això és un símptoma que també està flipant en colors amb el que està veient -o bé que ahir va omplir el dipòsit després de passar-se 12 hores mirant vídeos non stop-). La Jana no es despertava, però quan ha arribat el menjar ha obert un ull i ha dit “sopar!” ☺️

Hem menjat molt bé, Pad Thai (una espècie de tallarines que és el plat més famós de Tailàndia -el trobes absolutament a tot arreu i és molt bo-), una truita i pels nens, macarrons (però tipus tailandès, especiats i amb pollastre, estaven realment molt bons). Els estem introduint poc a poc al menjar tailandès; tot i que no és picant, sí que té molts sabors i aromes als quals no estan acostumats. Però han menjat tots dos com si no haguessin fet un mos en 5 dies, així que els hi ha agradat. El menjar aquí (cal recordar que estem en un restaurant al mig de la zona més turística) ens ha costat 450 bahts (un 14€), amb beguda inclosa (3 cerveses i 1 aigua). Ai com trobarem a faltar aquests preus quan tornem a BCN…

Entre pitos i flautes, ens posàvem a dormir a les 22:30. El Gerard ha caigut com un kg de plom llençat des d’un tercer pis, però la Jana s’havia desvetllat i ens ha costat una mica adormir-la. Una vegada tots dos roques, la Beth i la Laura han decidit marxar de botiguetes (elles també trobaran a faltar aquests preus quan després es vegin obligades a anar al Zara) i m’han deixat de baby sitter ☺️

I vet aquí un gos i un gat, aquesta entrada del bloc s’ha acabat ?

PD. Les fotos estan una mica desendreçades, però per compensar tenen comentaris per posar-les en context ?