Aprofitant que (de moment) la pandèmia del Covid-19 ens ha donat una treva (tant a nivell personal com col.lectiu, si més no a Espanya) hem decidit passar un cap de setmana a la Costa Brava.

Concretament hem agafat un hotel a Tossa de Mar (Medplaya Sant Eloi). Es tracta d’un aparthotel 100% familiar, ideal per venir amb nens petits. Té una piscina que en el 75% de la seva longitud no li cobreix al Gerard, una altra en plan parc aquàtic, amb tobogans i xorros d’aigua, una zona de fonts i canons d’aigua, minigolf, pista de futbol, etc. Potser per primera vegada l’hem agafat amb pensió complerta (val a dir que la diferència de preu entre MP i PC era irrisòria, 10€ la nit pels 4). Tot plegat ens ha costat 120€ la nit, que està molt i molt bé.

L’hotel està envoltat de natura, a 2km del poble. Tenia bastanta ocupació, tot i que el 95% dels clients som catalans (suposo que normalment en aquesta època el 100% devien ser estrangers).

Només arribar divendres el Gerard va anar com una bala cap a la piscina. Tot i que feia núvol i l’aigua estava bastant freda, va estar 2 hores sense parar ni un instant, realment ho necessitava! La Jana, al seu ritme, però també va estar a l’aigua fins l’hora de sopar.

Dissabte va començar el dia ben ennuvolat, amb fresqueta, convidant poc al bany… Però ideal per estar a la platja sense cremar-se. Així que vam esmorzar i cap a Tossa que falta gent! (De manera força literal: ple mes de juliol i a la platja hi havia lloc de sobres per mantenir els dos metres de separació entre família i família).

El Gerard de gran segur que serà enginyer de camins o expert en prospeccions petrolíferes: quan està a la platja es passa l’estona fent forats (més que a l’aigua: ell és més de piscina). I la Jana és ben bé com un gat (o un gremlin): no s’acosta a l’aigua ni que hi hagi un incendi. I segueix amb l’extrema delicadesa als peus que riu-te’n tu de la princesa del pèsol, però com que ara ja en som conscients portem sempre unes sabates de platja que no se les treu des de 3km abans d’arribar fins que no som ben bé a Pallejà de tornada.

Tot plegat vam estar molt bé fins al migdia, quan va començar a picar el sol amb força. Després d’una visita a un parc (com els han trobat a faltar aquest confinament i amb quines ganes hi van ara) vam tornar a l’hotel a dinar.

Després de l’àpat vam decidir la Beth va decidir que anàvem anava a fer la migdiada. Els nens entretinguts amb els dibuixos preguntant cada 5 minuts quan aniríem a la piscina, així que en 30 minuts vam despertar a la Beth i cap a l’aigua.

3 hores i mitja més tard vam aconseguir de convèncer el Gerard per sortir de l’aigua (210 minuts de non stop, gastant energia com un submarí nuclear, però com que endrapa com un exèrcit viking, doncs suposo que té aquesta capacitat infinita de mantenir-se constantment en acció).

Després d’un pas per la dutxa i sopar (després de deixar el bufet gairebé sense existències, el Gerard va començar a donar senyals d’estar més adormit que despert), vam agafar el cotxe per fer una excursió nocturna per Tossa.

Contra tot pronòstic va ser un encert absolut. Vam pujar fins al far, per damunt de la muralla, entrant dins de les torres i les ruïnes de l’església, … El Gerard tota l’estona preguntant sobre tot allò que veia (no deixa de sorprendre’m com s’interessa per tot, per la història, com relaciona el que li expliques amb el que veu o el que ja sabia d’abans…). La Jana està en fase lloro, repeteix tot el que li expliques, i li agrada molt assentir a allò que diu son germà. I té una resistència sorprenent, aguanta la canya molt més que el Gerard a la seva edat (evidentment, un és un Ferrari i l’altra un dièsel).

El passeig va ser espectacular, ja havíem estat a Tossa anteriorment però de passada, i la veritat és que és preciosa, tant de dia com de nit. Al final vam tornar a l’hotel a les 23:30! Òbviament els nens estaven dormint en zero-coma.

Diumenge al matí el vam dedicar a la piscina (novament a dos ritmes completament diferents: l’un saltant i bucejant com si hagués de recuperar en un sol dia totes les hores que li han faltat de piscina en el que portem d’estiu, i l’altra asseguda a la voreta de la piscina jugant amb potets a fer el cafè). Bé, de tant en tant la Jana també s’animava a saltar a l’aigua, això sí, ben agafadeta amb les dues mans del papa o de la mama.

Després de dinar vam tornar cap a Tossa (ja posats, vam decidir d’esgotar al màxim el cap de setmana i tornar cap a casa després de sopar). Durant el passeig nocturn vam veure una caleta que hi ha al costat de la muralla, i cal dir que és una preciositat, cuquetona, tancada pels costats amb penya-segats i pel darrera amb la muralla i la seva torre de l’homenatge, espectacular.

Evidentment als nens els penya-segats i la muralla els la porta al pairo, ells amb un parell de pales i dos cubells ja estan ben contents 😉

L’aigua estava prou bona, però la Jana devia pensar que era àcid sulfúric per la seva reacció quan hem intentat que hi entrés, i el Gerard tenia la pell de l’engonal una mica irritada i amb l’aigua salada diguéssim que no li ha fet precisament pessigolles. Però cap problema, me’ls he emportat tots dos a fer una excursió per les roques mentre la Beth es fotia una migdiada de cal déu meditava sobre les grans qüestions trascendentals de la vida.

El Gerard ja va tot sol saltant de roca en roca, i la Jana, tot i que m’agafava la mà amb la força d’unes tenalles, també anava sense cap problema. De fet, li ha agradat tant que quan hem tornat amb la Beth, se m’ha emportat ella a mi a passejar una altra vegada per les roques, mentre el Gerard convencia a sa mare de la importància de buidar de sorra tota la platja.

Així hem estat gairebé 3 hores. Després una bona estona més de parc i sopar en una pizzeria per acabar un cap de setmana fantàstic en família 🙂

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

•