I com qui no vol la cosa, la Jana ja ha fet 8 anys!

És impressionant com creixen i evolucionen. La Jana s’ha fet molt gran últimament. Ha fet grans canvis aquest any, a part de que li han caigut un munt de dents 😁

Aquest any hem començat a jugar i a gaudir d’un munt de jocs de taula en família: el pico-pico, el carcassonne, el catan, scape rooms, …

També hem gaudit esquiant tots junts.

Ha agafat el gust per la lectura i ha començat a llegir llibres i llibres, i no només còmics, sinó llibres sencers. Llegeix molt bé i no tal i com està escrit, sinó tal i com sona realment. Hi posa molta atenció i li agrada molt.

Aquest any també ha fet un gran canvi evolutiu, hem passat de llegir-li un conte cada nit, a que el llegís ella amb nosaltres al seu costat. De tenir por a les nits i venir cada nit al nostre llit a dir-nos que ja podíem marxar tranquilament quan acabava de llegir el compte i fer-nos un gran petó de bona nit i una abraçada. De no voler que el Gerard marxes a una habitació nova per ell sol a tenir ganes de tenir la seva pròpia habitació amb el seu escriptori i les seves joguines…Això sí, deixant-li clar al Gerard que sempre tindrà un llit per ell si algun dia hi vol anar a dormir 🥰

En definitiva, s’ha fet molt gran, però no ha perdut la seva essència, la seva sensibilitat i la seva dolçor, estimant-nos i omplint-nos de petons i abraçades.

Fa poc vam canviar les fotos del quadre de l’entrada, que ja tocava, feia 8 anys que teníem les mateixes i la Jana en veure-les va dir que no li agradaven molt perquè hagués preferit que en comptes d’estar ells sols en moltes fotos estiguéssim tots junts en totes ❣️

Així de dolça, però amb caràcter. Fa sentir la seva veu (moltes vegades en un to més agut del que ens agradaria…) però amb les coses molt clares i cada cop sabent-les exposar i explicar una mica millor.

En el dia del seu aniversari que vam fer una gran festa a casa amb tota la família, tots portant-li regalets i compartint tots una estona plegats, va tornar a mostrar-nos la seva sensibilitat i fer-nos caure la llagrimeta i tocar-nos l’ànima. Quan ja havíem marxat tots i es va posar al llit recordant lo bé que s’ho havia passat. Es va posar a dormir i al cap de pocs minuts va venir al meu llit, plorant i dient “estic molt trista, l’avi no ha vingut…i he pensat, per què no ha vingut l’avi? I m’he enrecordat que no ha vingut perquè és mort. El trobo molt a faltar” 😢😢🥹

És el primer aniversari que passa sense el seu avi. A tots ens ve a la memòria en molts moments, més dels que pensàvem i aprendre a assumir-ho amb aquest amor amb aquesta dolçor és part de la seva evolució.

T’estàs fent molt gran, t’estimem Jana.