Gerard

Avui ens hem llevat a les 6:15 i hem anat a esmorzar. Hem quedat amb el Josef a les 7. Quan hem sortit de l’hotel hem vist molts animals: 8 lleons 🦁, 2 guepards (un d’aprop i un de lluny). També hem vist elefants només sortir de l’hotel. Més lluny hem vist un elefant que tenia una churra que li tocava a terra i, com bé ha dit el Josef, semblava que tingués 5 potes (encara que la pitula era més gran que les cames i que el Burg Khalifa).

Hem dinat a sota l’ombra d’una acàcia. Quan hem acabat de dinar, el Josef ens ha ensenyat una cosa molt curiosa: al Masai Mara no es fa pipí sinó que “es xequeja l’estat de les rodes”. El Josef ens ha deixat, a mi i a la Jana, pujar a dalt del cotxe. També hem jugat a l’Uno Flip amb el Josef i hem anat a veure més animals.

Després d’un gran esforç ens hem tingut que acomiadar del Masai Mara, i hem anat a veure una masai village. Allà ens han ensenyat a fer foc 🔥, balls tradicionals, les cases per dins, com viuen, les seves tradicions i que els nois poden tenir més d’una nòvia.

Quan hem tornat a l’hotel ens hem banyat a la piscina, no molta estona perque estava molt freda. Quan hem acabat de la piscina ens hem anat a dutxar i ara hem vingut al vestíbul a jugar a ping pong (només que no hi ha les pilotes perquè les tenen a la caixa forta i no saben com obrir-la). Ara estem esperant a veure si ens donen les pilotes de ping-pong i són les 19:13.

Jana

Ens hem llevat i hem anat a esmorzar, però
jo no tenia gaire gana… O sigui que m’he menjat
una galeta i mitja.
Hem anat de safari, només sortir ens hem trobat a uns elefants de molt aprop.
Hem anat cada cop més lluny i al final hem trobat uns lleons, els pobres estaven envoltats de cotxes, quan per fi els han deixat en pau, ens hem trobat uns pumbas.
Hem anat encara més lluny i ens hem un trobat un guepard.
Després hem vist a uns voltors menjant.
Al cap de poc ens hem trobat a tres lleones dormint. Eren super mones… 🥰🤗🥹🥹🥹🥹🥹
També hem vist un altre guepard, aquest més aprop.
Hi havien milions de nyus per tot arreu!!! Cada cop són més lletjos!!! 😡😡😡 Són més lletjos que això-🫪
Quan el papa estava parlant amb el Josef sobre
que no havíem vist ninguna hiena, de sobte trobem a una hiena.
Per dinar hem fet un picnic, hem jugat al Uno
Flip amb el Josef i el Gerard li ha ensenyat a jugar com un professional. Quan hem acabat de jugar, hem fet la sessió de fotos i jo i el Gerard ens hem assentat a sobre del cotxe 😂😝😜😝😝😝😝😝
I jo li he donat fotos impreses amb ell per poder recordar-nos.

Després del picnic, hem anat al Masai Village. El noi que ens ho ha explicat tot, tenia 18 germans, perquè el seu pare tenia 5 dones i ell tenia 2 dones!!! 😱😱😱😱😲😯🫢🙀🙀🙀🙀🫢🫢😲😱
Les cases estaven fetes de fang i aguantaven!!! I és on ells vivien! I les havien fet ells.
Quan la mama i el papa els hi han dit que els hi volien donar de menjar als petits, i jo he pensat “però si són tants com a la meva classe!!!!”
Quan hem vist les paradetes que tenien és que estava tot ple de paradetes i eren totes molt xules però la mama NO M’HA FET CAS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!😡😡😡🤬🤬🤬😡😡😡🥵

(Nota de la mama: quan li preguntava, em deia que no a tot, perquè resulta que quan hem acabat de mirar TOTES les paradetes, volia tornar a començar!!!! 😱🫣🫣🫣🫣)

(Nou comentari de la Jana: MENTIDA!!!!!!!!!!
Tot el rato li deia a la mama que que faria la volta i després aniria cap a la paradeta que més m’havia agradat cosa que era la primera però la mama no m’ha fet cas!!!😡😡😡😡😡😡😡🥵😡😡😡)

(Nou comentari de la mama: no calen més comentaris 😅)

Sergi

Avui ha estat un dia intens, amb una combinació de natura i cultura molt interessant (amb matisos, com tot aquest viatge, en el que no tot és blanc o negre).

Ens hem llevat d’hora per no perdre el costum i per començar el safari a les 7. Des d’aquella hora fins les 13:30 no hem parat de veure animals, alguns de molt a prop. Destacables bastants elefants (alguns davant mateix del cotxe, creuan la pista), uns quants lleons (un parell de mascles, tres lleones dormint i tres mes que acabaven de menjar i se n’anaven a dormir), dos guepards (els dos descansant, però un d’ells molt a prop de la pista), una hiena, jirafes i una quantitat enorme de gaseles, nyus, zebres i molts ocells. Durant aquests 3 dies hem vist (literalment) desenes de milers de grans mamífers, a banda d’uns paisatges de somni. En aquest sentit, Masai Mara és exactament el que t’imagines que ha de ser un safari, i tot i que el viatge és caríssim, és una experiència única.

La part negativa, novament, és el poc respecte pels animals d’alguns conductors. Estic segur que la responsabilitat última està en el turista: gent que ve amb poc temps (hi ha turistes que aterren a una de les dues pistes d’aterratge que hi ha al parc, fan safari al vespre, dormen una nit, fan un mini-safari de matí i tornen a marxar). En 24 hores pretenen fer unes fotos de nivell professional dels big five amb el seu mòbil i, és clar, per fer aquestes fotos, has d’estar molt a prop. I com que tenen poc temps, no poden estar esperant 30 minuts a veure si al guepard que està descansant li ve de gust girar-se per aparèixer de cara a la foto.

En definitiva, avui hem tingut un espectacle patètic amb els dos lleons mascles. Estaven relativament a prop de la pista. Quan hem arribat nosaltres hi havia 5 o 6 cotxes aturats, mirant-los. Amb els prismàtics se’ls podia comptar els pèls de la melena, però estaven massa lluny per fer-se una selfie i que sortís el lleó somrient. Total, que han començat a arribar cotxes de tot arreu i un d’ells ha sortit de la pista i s’ha ficat just davant d’un dels lleons que caminava tranquil·lament. Com si això fos el senyal que esperaven els altres, 7 o 8 cotxes més han arrencat a tota velocitat i han rodejat completament al lleó, barrant-li el pas. Els cotxes s’apinyaven al voltant de l’animal, els conductors buscant un bon angle pels seus clients mentre intentaven no xocar amb els altres ni atropellar al lleó. Talment com paparazzis tocant els ous a Lady Di (i així va acabar).

El Josef ha començat a remugar i m’ha dit que als safaris s’ha de tenir paciència, i que no es pot molestar els animals ni sortir de les pistes marcades. Si els enganxa un ranger els prohibeixen l’entrada al parc durant 6 mesos. I en una bona agència (com la nostra) fan fora el conductor ipso facto. Total, que al final el lleó s’ha escapolit i ha continuat el seu camí… directament cap a nosaltres. Ha passat tan a prop del cotxe que si haguessim allargat el braç l’hauriem pogut tocar la melena (o perdre el braç 😅). El Josef ens ha dit “Veus? Paciència i al final tens recompensa, sense necessitat de molestar els animals”. La veritat és que ha estat un moment amb barreja de 4 emocions: l’adrenalina de tenir un lleó mascle a tocar, la pena pel lleó (que no pot parlar però probablement estava fins als ous), la ràbia pel fet que tanta gent se salti les normes (i sobretot ràbia cap als turistes, ja que els conductors estan molt pressionats i es juguen la feina), i la gratitud cap al Josef perquè ha demostrat una integritat que ens ha semblat exemplar.

Com a contrapunt, hem tingut dos encontres propers: un amb un grup de 3 lleones que dormien plàcidament, i un altre amb un guepard que estava païnt la gasela que s’havia cruspit al matí. En els dos casos hi havia un cotxe dels rangers al costat, controlant. En el cas de les lleones, els cotxes demanaven permís als rangers, s’acostaven una mica, respectaven el torn, esperaven un minut per fer les fotos i marxaven sense molestar a ningú.

En el cas del guepard, els cotxes ni tan sols deixaven la pista: com que estava despert, no se’l podia molestar ni molt menys acorralar. Així que estàvem tots a la pista, esperant pacientment a que es girés i es fiqués de cara. Ha trigat 15 minuts ben bons. Alguns cotxes han marxat. Estic 100% segur que si no arriben estar allà els rangers, els cotxes l’haurien avasallat com va ocórrer abans d’ahir.

El Josef ens ha explicat que hi ha molts conductors joves que no respecten les normes ni als animals, i ell mateix (que té 61 anys i fa 20 que exerceix de conductor-guia) pensa que al final es carregaran l’ecosistema. Al final tot es resumeix en una paraula: diners. De fet ens ha dit que es pot demanar un permís especial (costa 300 dòlars per persona i dia) per no estar subjecte a les restriccions i poder sortir de la pista legalment. Però aquests cotxes van marcats i en tot el dia n’hem vist un, la resta se la juguen.

Al migdia ens hem aturat per fer el picnic a sota d’una acàcia. Avui hem aprofitat per parlar molt més amb el Josef, de la seva feina i de coses quotidianes. El lloc era espectacular (estàvem sols en mig de la sabana), i hem estat de fàbula. Algunes curiositats:

– Mentre estàvem fora del cotxe, les portes estaven obertes. Aquesta és una norma bàsica per si has de pujar ràpidament en cas d’imprevist (es impossible que aparegui un lleó del no res, però es poden acostar altres animals que poden arribar a ser perillosos).

– Hem parlat d’economia. Ens ha dit que un oficinista pot cobrar 500$ al mes, i que ell cobra 250$ perquè una gran part del seu sou ve de les propines. Aquí està estandaritzat: 10$ per persona i dia. Evidentment, no és una obligació, però ho indica el contracte de l’agència, així que ho és de facto. Això té vàries lectures: els preus són enganyosos (al final és un sobrecost important que no et diuen fins que ja has pagat), els conductors estan mal pagats oficialment (la propina, evidentment, es paga en efectiu i sense factura) i, per últim, si el turista no se sent satisfet, la pot baixar o deixar a 0. Un fet més que explica per què tants conductors se la juguen: necessiten complaure al client o poden perdre un dineral. Si només nosaltres ja li hem de donar 360$ de propina per 9 dies, pots comptar la pressió que tenen.

– Ens ha dit que ell no ha portat mai clients espanyols perquè els espanyols busquen sempre guies que parlin castellà. “A relaxing cup of café con leche in Plaza Mayor”, així va el país (eh, però hem guanyat el mundial, eh!).

– Hem estat jugant a l’Uno, ens ha relaxat i ens ha agradat molt compartir una estona amb ell. Portem 8 dies estant amb ell 12 hores al dia. Els nens diuen que el trobaran a faltar molt (el Gerard li ha demanat el mail per escriure-li cada setmana fins que comenci el cole, i un cop al mes després!). La veritat és que hem tingut un viatge fantàstic amb ell.

– El Gerard ha fet un salt impressionant amb l’anglès. Específicament volia fer el viatge en anglès perquè els nens practiquessin (i la Beth també jeje). La Jana encara és molt tímida, però el Gerard el parla fluïdament i sense vergonya (amb bastantes faltes, evidentment, però sense encallar-se gairebé en cap moment).

– Crec que no ho havia comentat fins ara: a Kenia l’idioma nacional és el swahili però hi ha un munt de llengües tribals. I, curiosament, l’idioma oficial és l’anglès. Tot està en anglès (senyals, rètols, propaganda…). Pràcticament tothom parla anglès. A banda de la llengua, els anglesos van deixar en herència la conducció per l’esquerra i els endolls “raros” que ens han donat algun maldecap.

Després de dinar hem sortit del parc i hem anat a fer una visita a una village tradicional masai. Seria llarguíssim explicar tot el contingut de la visita, però en curt: ens ha atès el fill del cap, ens han fet danses tradicionals, ens han ensenyat com viuen (el nivell de pobresa és bastant elevat) i ens han venut alguna xorrada d’artesania a preus abusius (ens hem deixat perquè ens ha fet pena veure les condicions de vida). Estic segur que una part important està preparada pel turisme, però també hi ha una part autèntica. Del dinar ens havia sobrat molt de menjar (magdalenes, sucs, fruita, …) i hem pensat que els hi podríem donar al nens. Han vingut uns 30 nens, a part del que ens havia sobrat portàvem galetes i patates xips i el Gerard ha repartit tot entre els nens, un a un. Aquí hem vist la part autèntica: els nens anaven molt bruts i la manera com es menjaven la galeta o la magdalena feien evident que no en mengen sovint.

Amb tots els seus grisos, ha estat una visita interessant i tota una experiència educativa pels nens (els nostres), que en aquest viatge, a banda de veure molts animals i estar en hotels al·lucinants, estan veient l’altra cara de la moneda, i avui ho han vist molt més a prop.

Demà ja s’acaba la part interessant del viatge. Tornem a Nairobi (6 hores de cotxe, que no siguin més) i l’endemà agafem un avió cap a la costa, on passaren 4 nits en un resort tot inclòs de platja (hem de descansar de les vacances!).

Una última curiositat: totes les fotos que hem penjat al blog les hem fet amb el meu mòbil. Portem la reflex, però té més de 15 anys i és com les càmeres antigues (t’has d’esperar a arribar a casa per poder compartir les fotos!). De tota manera, en general em sembla que el mòbil fa fotos de millor qualitat que la càmera bona 😅