Dia 5-Gerard

Avui ens hem llevat a les 7 i hem tingut una feinada per despertar la Jana, en conclusió es una pesada 😠😡i hem anat cap a l’hotel Nakuru sopa lounge hem trigat 2 hores els últims 21kmh els hem fet com un safari pero al final hem arribat.

Al arribar ens han dit els números de las habitacions i ens han dit si volíem anar en cotxe o a peu per sorpresa de ningú hem decidit anar en cotxe.

Quan hem arribat a les habitacions hem vist que cada habitació tenia dos llits de matrimoni o sigui que haguéssim capigut en una sola habitació. Tot i així les habitacions tenien un lavabo 🚾 gegant tens dos piques a cada lavabo, una dutxa més gran que la de casa 🏠 i un vàter però això sí que normal.

Hem dinat al buffet de l’hotel i ens hem banyat a la piscina 🏊‍♂️🩳 quan hem sortit hens hem vestit amb pressa i hem anat amb el Josef a fer un safari per la tarda. Dels big five hem vist el buffalo🐃, i el rinoceront 🦏 esperem que dema podem veure el lleó 🦁 ,el lleopard,🐆 i l’elefant encara que no el podrem veure perque no hi han.

I ara ja hem tornat a l’hotel i son les 19:16.

Sergi

Aquest matí ens hem acomiadat de Navaisha i hem enfilat cap al nostre següent destí: el parc nacional de Nakuru, conegut perquè és un dels llocs del món on és més fàcil trobar rinoceronts negres (només n’hi ha uns 2500 en tot el món i aquí en viuen més de 100). Els 90 km de distància ens han durat gairebé 5 hores (des de les 8:30 fins les 13:30). Val a dir que els últims 21 km han estat ja dins del parc, per pistes forestals.

Aquí tinc diversos comentaris. El primer és que el nostre hotel està situat dins del parc nacional (hi ha 5 resorts dins d’un parc petit de 168km2). De fet, dins del parc hi ha fins i tot un “aeroport” (bàsicament una pista de terra on aterren avionetes que porten turistes de porta a porta). El parc està totalment vallat amb una reixa electrificada (per evitar que entrin furtius i que surtin els animals que hi viuen). I només entrar hem vist un munt d’autobusos escolars que anaven carregats de nens, trontollant per totes les pistes principals. Tot això “ve a cuento” de que em temo que ens estem carregant el planeta a tota castanya i que els meus fills podran gaudir de determinades coses que possiblement els seus fills ja no podran.

No vull dir en cap cas que el parc no ens estigui agradant, ni de bon tros. Però em sembla una incongruència que construeixin resorts de luxe dins del que hauria de ser un santuari, i que el fet que estigui vallat no deixa de convertir-lo en una presó (per molt gran que sigui) pels animals que hi viuen. Evidentment és molt millor això que no pas que no hi hagués valla i els furtius acabin amb tots els rinoceronts, però per posar un exemple s’estima que aquí hi viuen 11 lleons agrupats en dues manades. Quina esperança de supervivència tenen aquestes manades? L’endogàmia o qualsevol malaltia poden acabar amb tots ells de cop. Lògicament, com a turista, gaudeixo del privilegi de poder dormir en un lloc com aquest. L’hotel és espectacular, construit dalt d’un penya-segat, amb una piscina infinita amb vistes al llac. Les habitacions són tipus bungalou, gegants, amb dos llits de matrimoni. Tot està molt cuidat, la decoració és fantàstica i està molt ben integrat a l’entorn. Perfecte, de debò que ens encanta i que és meravellós. Però, de tant en tant, no puc evitar pensar que estem dins d’un parc nacional, no a Port Aventura. És realment una llàstima com estem acabant amb tots els espais naturals i posant-los al servei del mercat.

Una vegada feta aquesta reflexió, quan hem traspassat l’entrada hem recorregut un tros petit (10 minuts màxim) fins que hem trobat un rinoceront negre, molt a prop de la pista (de fet no l’hem “trobat” sinó que el Joseph hi ha anat fletxat: els guies tenen una ràdio amb la que es van explicant on són els animals per no anar fent tumbos). Després de 100 fotos hem enfilat cap al resort. La pista estava literalment colapsada pels busos escolars. El Joseph els ha anat avançant quan podia, potser n’hem passat 20! El parc, tot i ser petit, té una gran varietat de paisatges: hi ha el llac (ple de pelícans), sabanes i també zones molt boscoses. Hem trobat unes jirafes bebent aigua en un riu, en una imatge bucòlica, manades de zebres, impales i búfals.

Hem dinat i hem aprofitat la piscina fins a l’hora de fer el safari de tarda. Érem els únics a l’aigua: tot i que estem just a l’Equador, la major part de Kènia està a 2000m d’alçada (de fet aquí estem a 2400). Per tant, la temperatura és primaveral: màximes de 25 o 26 graus, i mínimes de 12. Al matí i al vespre cal jersei (o fins i tot jaqueta), a la nit dormim amb nòrdic i pijama de màniga llarga, i de dia estem amb màniga curta però sense suar ni una gota. Això vol dir que l’aigua de la piscina està “fresqueta”. Tot i el xoc inicial, un cop t’acostumes no s’estava malament, i els nens han agraït moltíssim poder estar una horeta jugant a l’aigua amb nosaltres.

A la tarda hem agafat de nou el cotxe (amb el sostre elevat: pots estar de peu per veure còmodament els animals i fer fotos a mansalva). Hem vist grans manades de búfals, moltes gaseles i impales, zebres, una família d’hienes (i una solitària), molts micos i un altre rinoceront (encara que de lluny). Amb la llum d’última hora de la tarda la veritat és que era tot preciós, tot i que hi havia bastants jeeps com el nostre, que aixequen molta polseguera, i en alguns moments molestava bastant (suposo que els animals tampoc deuen estar gaire contents amb el soroll i la pols).

Tot i que el tour típic de safari dedica només una nit a Nakuru, nosaltres en farem dues. Vam decidir que volíem prendre’ns-ho amb una mica de calma i que volíem passar com a mínim dues nits a cada hotel. Els nens (i també nosaltres) agraïm no canviar de lloc cada nit i fer tants quilòmetres de cotxe. Així que demà repetirem safari aquí: al matí (de 7 fins al migdia) i de tarda (de 16 fins a les 18:30). I l’endemà arriba el plat fort del viatge: Massai Mara. Però això serà ja un altre dia.