Gerard

Avui ens hem llevat a les 6:15 jo i el papa (la mama i la Jana a les 5:40). Jo i el papa ens hem llevat més tard perquè ahir va jugar Espanya contra Argentina la final del Mundial 2026, van arribar a la pròrroga. Espanya va marcar 3 gols i 2 d’ells els van anul·lar.

Ràpidament quan jo i el papa ens hem despertat hem anat cap al restaurant a buscar l’esmorzar. Un cop esmorzats hem anat amb el Josef a les 6:30 al Masai Mara aviam què trobàvem.

Avui hem vist un cheetah (guepard) que estava sobre una roca a 50 metres. També hem vist molts elefants i 6 lleons, dels quals 3 d’ells estaven intentant caçar zebres. Quan ja portàvem una estona hem parat a una muntanya, a una zona de pícinic, per dinar el pícinic que ens havia proporcionat l’hotel. Ens han ficat tant menjar com per 2 persones en cada carmanyola.

Quan hem acabat de dinar hem vist uns ocells molt gran i molt estranys que es deien maribu. I també a un company del Josef que es fa dir Señor Daniel. Amb ell hem intentat configurar el nou rellotge del Josef. Doncs hem anar a veure el Mara River. Hem vist 2 cocodrils i molts hipopotams. Quan hem acabat d’allà, que hem estat molt poca estona, hem anar a veure altres animals. Hem vist girafes i molts animals més.

Doncs hem anat cap a l’hotel i hem descansat una mica. Després de descansar hem vingut a sopar i ara són les 21:08.


Sergi

Avui el Gerard i jo hem tingut una nit molt curta, ja que ahir volíem mirar la final del mundial, que començava a les 22h i amb la pròrroga va acabar passada la 1. Havíem quedat amb el Joseph a les 6:15, així que hem dormit 5 hores només.

El tema del partit va ser curiós. El van ficar al lobby de l’hotel, amb un canal pirata. Estava ple de gent: uns 50 turistes de diferents nacionalitats (d’Espanya, només nosaltres i una família), i pràcticament tots els empleats (masculins) de l’hotel, que majoritàriament eren supporters d’Argentina (perquè són fans del Messi). Va ser tota una experiència estar mirant la final del mundial rodejat d’homes que duien la típica manta masai i que, tot i que teòricament els hi hauria de ser igual qui guanyés, ho vivien apassionadament.

En tot cas, va guanyar Espanya i aquest matí ha sonat el despertador massa aviat. Tot i així ens hem enllestit ràpid ja que avui era un dels dies top del viatge.

El parc és gegantí (1500 km2) i ens hi hem estat des de les 6:30 fins passades les 18h. He de dir que es mereix la fama que té. Els paisatges són l’Àfrica de les sabanes que hem vist a 1000 documentals, però ser-hi en persona és impressionant.

Hem vist una  quantitat increïble d’animals. Els més comuns, els nyus i les zebres que venen de Tanzània. N’hi ha milers i milers, concentrats en grans ramats de centenars i centenars d’individus que ocupen les planes plenes d’herba. De lluny, veus uns puntets a les estepes que semblen matolls. Fins que no t’acostes una mica no veus que són animals. Semblen realment una plaga de llagostes.

A banda d’aquesta quantitat indecent de nyus i zebres hem vist molts elefants (alguns de molt a prop), girafes per parar un tren, gaseles de tot tipus, voltors (incloent una baralla sobre un cadàver de nyu), búfals, molts hipopòtams, cocodrils del nil i molts tipus d’aus.

I, per suposat, felins. Hem vist 6 lleons (3 per separat i 3 lleones més que estaven preparant-se per caçar), i un guepard (aquesta vegada, lluny i sense que ens hagi creat dilemes morals). Està clar que tothom busca la foto amb els grans  depredadors i això provoca que els cotxes circulin a tota velocitat quan algú en localitza un, i escenes tristes com la que vam viure ahir amb el guepard. Avui amb els lleons s’ha repetit però molt més light, ja que als lleons els hi sua una mica que estiguis fent-lis fotos i no tenies tanta sensació d’estar estressant un animal majestuós i salvatge.

Tret d’aquests moments d’estrès per fer la foto, en la major part del dia hem estat sols o pràcticament sense companyia. Com que el parc és tan inmens, encara que hi hagi molta gent està repartida i en general no et sents com si estiguessis en un zoològic.

Això sí, hem acabat baldats, perquè per motius evidents no pots baixar del cotxe (bé, poder pots, però ningú et garanteix que puguis tornar a entrar-hi amb totes les extremitats) i hem estat gairebé 12 hores de traqueteo (excepte l’estona del pícinic que haurà estat una horeta). A més, tot i que fins les 11 no ens hem tret el jersei perquè feia fred, al migdia feia bastanta calor.

Per cert, la nostra impressió inicial de que els masai no són amables ha canviat bastant; els treballadors de l’hotel ens coneixen i ja ens semblen molt més simpàtics.